Com a estudiant que ha estat examinada he dir que crec que si fa no fa he viscut gairebé tot tipus d’avaluació. Potser podria descartar-ne alguna com l’autoavaluació, tot i que en algunes assignatures se m’ha demanat una autoavaluació que es considerarava juntament amb la resta de notes. Durant 2 de l’E.S.O vaig tenir una avaluació ipsativa a Educació Física. Recordo com la primer setmana de classe, després d’haver-nos passat tot l’estiu sense fer res, la professora ens feia tota mena de proves sobre les que milloraríem durant el trimestre. Això servia perquè tothom obtenia una primer nota o marca (segons l’activitat) i la tenies que millor durant el curs. La nota final era el resultat d’haver millorat o no.
Per mi, la millor avaluació és aquella que suma, però que parteix d’una nota inicial (prova de nivell inicial) i sobre la suma es valora el fet d’haver millorat. Sempre he considerat que el terme “examen” fa por als estudiants; fa por perquè tots sabem que del 5 cap avall estem suspesos. Jo proposo un mètode que feia un professor de català a l’Institut: ell ens entregava l’examen en blanc i dalt de tot ens posava un 10 abans d’haver començat. Ens deia que tots teníem un 10, l’examen només era una qüestió per mantenir-lo. Evidentment era el mateix que un examen normal i corrent, però l’enfocament que li donava era diferent, ja que la sensació que jo tenia era de confiança per part del professor cap a jo, ja que ell ens veia capaços de tenir un 10 i això, la veritat és que motiva! T’esforçaves més per tal de no perdre el 10.
Vaig fer una prova diagnòstica per entrar en aquesta facultat. També n’he fet d’adscripció per tal d’assignar-me a un nivell quan vaig anar a Freiburg (Alemania). Quan vaig acabar aquest curs vaig presentar-me a les proves per obtenir el nivell A d’alemany i pel fet d’aprovar-lo, vaig obtenir el certificat A d’alemany.
La veritat és que no recordo haver tingut gaires males experiències en les avaluacions. Només recordo dues, la primera fou que a 2de batxiller la professora d'història deia que feia servir una avaluació sumativa, tots aquells que tinguessin de tots els exàmens un 9 al final tindrien un 10. Jo era d'aquelles, però la meva nota final va ser: un 8, per què? Perquè segons ella no havia anat a classe (cosa que no era certa, vaig estar a totes les classes, aggggggg) És cert que moltes vegades ens queixem perquè els exàmens són difícils o perquè les qualificacions d’aquest són baixes. No obstant, poc dir que gairebé sempre he tingut la nota que m’ha pertocat. De l’única cosa que em sento una mica ressentida (una espinita en el corazón) és de l’examen de selectivitat d’anglès. Evidentment, considerava que el meu nivell d’anglès era molt bo i que a selectivitat podria optar a una molt bona nota, però no va ser així. Vaig tenir una nota molt ”normaleta”, fins i tot pitjor que la de companys meus que no duien gens bé l’anglès. En aquell moment, si que vaig dubtar dels processos de correcció, dels criteris que feien servir, ja que no considerava que hagués fet un mal examen.
Us adjunto l’examen d’anglès que vaig fer a Mallorca el 2004:
***********************************************************************
Proves d’accés a la Universitat (2004)
Selectivitat (LOGSE)
Anglès
Model 1
***********************************************************************
Read the passage carefully and answer the questions in English. USE YOUR OWN
WORDS AS FAR AS POSSIBLE.
Time allowed: 1 hour and 30 minutes. Total score: 10 points.
The Language
When I arrived in England I thought I knew English. After I’d been here an hour I
realized that I did not understand one word. In the first week I picked up a tolerable working
knowledge of the language and the next seven years convinced me gradually but thoroughly
that I would never know it really well, let alone perfectly. This is sad. My only consolation
being that nobody speaks English perfectly.
If you live here long enough you will find out to your greatest amazement that the
adjective nice is not the only adjective the language possesses, in spite of the fact that in the
first three years you do not need to learn or use any other adjectives. You can say that the
weather is nice, a restaurant is nice, Mr Soandso is nice, Mrs Soandso’s clothes are nice, you
had a nice time, and all this will be very nice.
Then you have to decide on your accent. The easiest way to give the impression of
having a good accent or no foreign accent at all is to hold an unlit pipe in your mouth, to
mutter between your teeth and finish all your sentences with the question: ‘isn’t it?’ People
will not understand much, but they are accustomed to that and they will get a most excellent
impression.
Anyway, this whole language business is not at all easy. After spending eight years
in this country, the other day I was told by a very kind lady: ‘But why do you complain?
You really speak a most excellent accent without the slightest English.’
George Mikes, How to Be an Alien (1946) (Edited)
1. Write a summary of the preceding passage in no more than 50 words. DO NOT copy from the text. (2
points)
2. Say whether the following statements are TRUE or FALSE. Explain WHY using your own words OR
finding evidence in the text. NO marks are given for only TRUE or FALSE. (1 point)
a) It took the author seven years to know English well.
b) The adjective nice is surprisingly not the only adjective the language possesses.
c) English people tend to get an excellent impression of accents
